eleccions

Un mandat marcat pel torcebraç polític

La inestabilitat política ha estat gairebé constant des del 2015, fet que ha afectat el dia a dia. Llançà ha tingut dos alcaldes des del 2015, i podrien haver estat tres si s’hagués complert el darrer pacte PDeCAT-PSC

Aquest mandat ha estat –està sent– indiscutiblement atípic a Llançà, i ja des d’un bon principi. L’hegemonia política que havia tingut CiU des del 1979 es va trencar en les eleccions del 2015. Va tornar a ser la força més votada, però amb una majoria insuficient que posava en risc la seva continuïtat a l’alcaldia. El grup, encapçalat per Pere Vila, que havia estat l’alcalde des del 2003, va perdre dos regidors –va passar de set a cinc– i es va quedar a un de la majoria absoluta (en necessitava sis).

(més…)

Anuncis

Resultat del referèndum 1-O

CATALUNYA:
“Cens: 5.343.358
Participació ( DNIs registrats ): 3.032.424| 56,75%

Vot validat: 2.262.424

Sí: 2.020.144
No: 176.566
Nul+Blanc: 65.715

770.000 votants no ha puc votar o s’han robat els seus vots per part de la Policia Espanyola .
La participació real es 56,75% del cens.

LLANÇÀ:
SÍ: 1783 – 91,43%
NO: 134 – 6,87%
BLANC: 21 – 1,08%
NUL: 10 – 0,50%
Participació: 56,15%

La guia per a votar al referèndum del primer d’octubre

El cens, el vot a l’exterior, la configuració de les meses, la sindicatura electoral, la participació…

Els catalans han estat convocats a votar sobre el futur polític de Catalunya en el referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre. Elpresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i tot el govern han signat el decret de convocatòria, emparat en la llei del referèndum (pdf ). Us expliquem tots els aspectes que cal tenir en compte per votar.

On votar?

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha publicat la llista de col·legis electorals del referèndum del primer d’octubre. La mesa es pot consultar amb un cercador a la pàgina web del referèndum. Cal escriure-hi el carnet d’identitat (sense guió entre les xifres i la lletra), la data de naixement i el codi postal. A la pàgina d’informació del referèndum, s’hi ha afegit la pestanya ‘On votar’.

Degut a l’allau de visites que té la web, és possible que no pugueu fer la consulta en un primer moment. Cal reintentar-ho unes quantes vegades fins que sigui visible.

(més…)

171 alcaldes de les comarques gironines, citats a declarar per signar el decret de suport a l’1-O

La fiscalia ordena investigar 712 batlles de Catalunya per col·laborar amb el referèndum i que els Mossos els detinguin si no compareixen

El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, ha enviat una instrucció als fiscals de Catalunya perquè sol·licitin la citació com a imputats els 712 alcaldes que han signat el decret de suport al referèndum de l’1-O i s’han compromès a cedir locals per dur a terme les votacions. En cas que els batlles no compareguin, Maza ordena als fiscals catalans que reclamin la seva detenció.

En total, la mesura afecta 171 batlles de les comarques gironines. Aquests es reparteixen en 52 a l’Alt Empordà, 21 al Baix Empordà, 9 a la Cerdanya, 19 a la Garrotxa, 21 al Gironès, 10 al Pla de l’Estany, 18 al Ripollès i 18 a la Selva. Maza, en un ofici dirigit als fiscals en cap provincials, demana que, a la vista del nombre de municipis afectats, es doni preferència en l’obertura de diligències d’investigació a aquells que tinguin més població.

Diferents alcaldes de les comarques gironines es troben entre el llistat dels qui s’han posicionat a favor de la celebració del referèndum https://cartonacho.carto.com/builder/521b90c5-c874-42d2-9116-813f6cb2d28f/embed

La constitució dels ajuntaments, en vint preguntes i respostes

Qui pot ser batlle? Què passa si no té majoria absoluta? Com poden prometre o jurar el càrrec els regidors? Què és un regidor delegat? Què és el cartipàs municipal?

Demà es constituiran els ajuntaments resultants de les eleccions del 24 de maig. Es faran reunions a 1.631 municipis dels Països Catalans –tots exceptuant els de Catalunya Nord– i es nomenaran el mateix nombre de batlles. Alguns ja tenen el càrrec al sac perquè van aconseguir la majoria absoluta de regidors o perquè al municipi no es presentaven més llistes. Però la resta han hagut de negociar durant vint dies per aconseguir acords de governabilitat. En aquest article, amb vint preguntes i respostes extretes del manual de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), expliquem com funciona el ple de constitució de l’ajuntament i quines són les funcions dels regidors i els nous consistoris.

(més…)

Negociacions a Llançà

On s’està intentant tancar un acord és a Llançà. El PSC manté que no tenen tancada la porta a un pacte amb CiU ni tampoc amb les esquerres, ERC i APL. Tot i això, ahir hi havia prevista una reunió a tres bandes entre aquests tres partits per intentar aconseguir un govern alternatiu al que ha ostentat Pere Vila durant els últims anys.

09/06/2015 Diari de Girona

Pla per desbancar Pere Vila a l’alcaldia de Llançà

escut_llancaERC, el PSC i APL junts sumen una majoria que podria fer perdre l’Ajuntament a CiU, però encara no han tancat cap acord. Pere Vila proposa un pacte als altres grups per liderar “un govern sòlid”

Tant ERC com el PSC i la nova formació Alternativa per Llançà (APL) van fer campanya en aquestes eleccions municipals per reclamar una alternativa a més de trenta anys de govern de CiU en majoria absoluta a Llançà. Matemàticament ho han aconseguit: un pacte entre els tres regidors d’ERC, els dos del PSC i el que ha obtingut APL deixaria Pere Vila –amb cinc regidors– fora de l’alcaldia, però ningú vol donar-ho per fet.

(més…)