Núria Escarpanter: «La gent em titllarà d’agosarada, però jo vaig a fer la majoria absoluta»

És la primera dona que es presenta com a candidata del Partit Demòcrata Europeu Català a les eleccions municipals del 2019 a Llançà. Escarpanter, però, ja ha fet carrera política prèvia: durant gairebé dotze anys va ocupar diferents càrrecs al consistori, com ara tercera tinenta d’alcalde, regidora de Cultura, d’Educació, d’Hisenda o d’Atenció al Ciutadà, entre altres àrees

Després de tres anys apartada de la política municipal, Núria Escarpanter torna. Què l’ha motivat a presentar-se com a alcaldable a les municipals del 2019?
M’ha motivat l’època de reflexió que he tingut durant aquests tres anys. Quan vaig decidir marxar de l’Ajuntament ho vaig fer perquè em sentia desmotivada, no tenia ganes d’estar en política i vaig pensar que el millor era mantenir-me’n al marge. Però durant aquesta època de reflexió considero que passen coses al poble que són injustes i això és el que em motiva a tornar.

I quines són aquestes injustícies que diu?
Aquest és un tema personal del qual no tinc gaires ganes de parlar. Però en tot cas, és el que em fa pensar que es pot treballar molt millor per Llançà i pel seu Ajuntament, i això és i el que em fa plantejar el retorn al consistori.

Vostè va deixar el càrrec quan va arribar el «gran pacte» (ERC, PSC i APL) que va enviar CiU a l’oposició. Per què decideix plegar llavors? No li agradava aquesta posició?
Pensava que si em mantenia en aquest projecte polític, perquè anava de número 3 a la llista, la feina que tindria seria denunciar i criticar el que estava fent el nou consistori i no em venia de gust. El que em venia de gust era continuar construint per al poble i per això vaig decidir tornar a la meva feina. L’havia deixat apartada durant dotze anys i vaig tornar per continuar avançant. En el moment que deixo la política hi havia alguna cosa en mi que em deia que potser algun dia tornaria i mira, aquí estic.

Tot i no formar part del plenari, mai no s’ha desvinculat del consistori perquè va convertir-se en tècnica de Cultura, càrrec que ocupa actualment.
Jo he concorregut tres oposicions de l’Ajuntament de Llançà: la primera va ser el 1995 i actualment faig de coordinadora de tota l’activitat cultural del municipi. Intentem dinamitzar el poble i treballar per a les entitats i la gent del municipi.

Durant els dotze anys d’activitat política vostè va ser tercera tinenta d’alcalde, regidora de Cultura, d’Atenció al Ciutadà, d’Hisenda, d’Ensenyament… i d’altres àrees. Això vol dir que no és nova en política, però així i tot, hi havia un titular que deia «El PDeCAT Llançà escull la parella de l’actual alcalde com a candidata». Què en pensa?
Ho vaig trobar lamentable perquè a tots, però sobretot a les dones, ens costa fer-nos camí. I això no ajuda. Jo precisament tinc un fill i una filla i intento educar-los sense cap sexisme, ben al contrari. I repeteixo, a les dones ens costa obrir-nos camí i que de cop i volta tota la trajectòria professional i personal que tens com a dona acabi amb un titular així, realment no em va agradar gens.

Li molesta, doncs, que lamentablement al segle XXI encara s’etiqueti de «dona de»?
Sí, molt. La veritat és que em va sobtar veure aquell titular però és una de les coses que ja pensava que podrien passar, i és bàsicament per atacar o fer més feble la meva persona. Però en tot cas, ja anirem demostrant que no només soc la muller de qui soc. Penso que aquell titular no va agradar a moltes dones però a molts homes tampoc. I és curiós perquè mai trobes titulars que diguin «l’home de».

Amb la retirada de Pere Vila i l’anunci de la seva candidatura, alguns diuen que serà ell qui continuarà governant però des de l’ombra. Què els diries?
Els diria que evidentment no serà així. Ara per ara, no he pensat ni en les llistes. Per mi era molt important sortir reforçada del meu partit i ho vaig aconseguir amb el 100% de la confiança de les persones que em van votar com a candidata. La figura de Pere Vila no està dins els meus plans directament, però no es pot menystenir que ha estat una persona molt important en aquest poble i és un referent. No vull repel·lir d’ell però, evidentment, no tindrà res a veure en el nou projecte.

I quin és el projecte de Núria Escarpanter per a Llançà?
El meu projecte estarà centrat en les persones. I això què vol dir? Doncs que m’imagino un poble molt divers i amb molta pau. Un poble que vetllarà pels interessos de la gent gran, la gent jove i també dels més menuts. Insistiré molt en la dinamització cultural i sobretot serà un projecte basat en les persones. No deixarem de banda les infraestructures, es pensarà amb el petit i gran comerç i un llarg etcètera, però partiré de la base que el projecte de Núria Escarpanter són les persones.

I pel que fa a les infraestructures, com es veuran plasmades en el seu full de ruta?
D’alguna manera, durant aquests gairebé quatre anys no he estat involucrada en el projecte del consistori i hauré de veure les bases que han establert en les grans infraestructures. No faig lleig a res, sé que hi ha un preprojecte de biblioteca; quan jo era regidora de Cultura ja havíem fet el concurs d’idees, per tant, clarament anirà endavant si es pot. I d’altra banda, penso que una les obres més importants que haurà de tenir Llançà és la residència per a gent gran. Penso que és quelcom molt important.

I com s’hauria d’enfocar?

Avui en dia no ho sé, però penso que s’haurien de buscar uns terrenys municipals i establir converses amb empreses. Tot el que pugui ser a través d’un privat, i que al poble li costi com menys diners millor, és fantàstic. Per mi, aquesta seria la idea del geriàtric que ha de tenir el poble.

I un cop sabem el projecte, per què vol ser alcaldessa de Llançà?
Si no dic que hi ha un punt d’il·lusió personal estaria mentint, però el que més m’impulsa és la gent. Crec honradament que, si puc arribar a ser alcaldessa d’aquest poble, podré fer feliç la gent i treballaré per intentar solucionar-los i millorar-los el seu dia a dia. Sincerament crec que puc ser de gran ajuda per aquest poble.

Deia que no ha pensat encara en la llista, però creu que els que formen part de l’equip de govern actual s’han de mantenir? O en el seu projecte hi haurà altres noms?
Penso que s’està fent la feina ben feta amb l’actual equip del PDeCAT Llançà però tinc ganes de canviar les coses. No vull que sigui una continuïtat però mentiria si digués que he pensat en algú. Definiria que el meu equip tindrà persones que ja hi eren i també hi haurà canvis. No puc dir noms, encara.

Diuen que seran unes eleccions fraccionades, molt fraccionades. S’imagina un nou escenari de pactes al municipi?
M’agrada que em facis aquesta pregunta i, segurament, tota la gent que llegirà aquesta entrevista em titllarà d’agosarada, però jo vaig a fer la majoria absoluta a les pròximes eleccions. És a dir, perquè vull fer una majoria absoluta, tot i que el panorama polític és complicat? Doncs perquè Llançà ha tingut la prova d’estar governat amb pactes i no ha funcionat. Jo diria, fins i tot, que l’any i mig que vam tenir el govern amb pactes va portar Llançà a un camí que no era el correcte. Hi havia una improvisació constant i no hi havia un projecte de fons, que això és molt important… i aprofito per obrir un parèntesi i dir que no em presento per derrotar cap persona, tot el contrari: em presento per construir i fer un Llançà millor. Amb els pactes es va prioritzar la derrota de les persones que hi havia en aquell moment, més que no pas voler dirigir l’Ajuntament per portar Llançà a un bon port. Per tant, d’alguna manera m’imagino una majoria absoluta, vull somiar-hi i treballaré perquè així sigui. I d’aquesta manera vull portar al poble de Llançà l’estabilitat a la qual ha estat acostumat. Però dit això, toco de peus a terra i sé que no serà una convocatòria fàcil. Al principi he dit que torno perquè vaig tenir una etapa de reflexió en què van passar coses, que per mi van ser desagradables, i com que tinc molt sentit de la justícia vaig considerar que allò no podia ser, ja que els dirigents de qualsevol Administració han de ser gent justa, i això em va fer tornar. Sempre parteixo de la base que no tenim cap problema amb les persones, venim a fer política i sempre parlo en clau no personal. Estic oberta a qualsevol pacte si no arribo a assolir la majoria, i et diré més, ara com ara, ja dic que si no me’n surto, establiré converses amb tothom, amb qualsevol formació. Evidentment, formacions com ara Ciutadans no es preveu que es presentin però si ho fessin no seria de les prioritats perquè estem a anys lluny pel que fa a la línia política. Però vull deixar ben clar que establiré converses amb tothom.

Creu que el context polític nacional podria alterar la ronda de converses de la nit electoral?
No, no crec que l’alteri. Penso que l’ADN de cada formació política hi és però pel que fa a la política municipal, el més important són les persones i aquesta ha de ser la línia de treball. Lògicament sense perdre l’ADN de cada partit, ja que no m’imagino pactant amb gent que no s’acosti als ideals que representa la meva formació: el Partit Demòcrata Europeu Català.

I amb quins colors creu que podria arribar a més acords la formació que vostè representa?
Avui en dia, de les formacions actuals que hi ha al consistori podria pactar amb totes. Amb el PSC, en l’àmbit autonòmic no hi estem en sintonia, però pel que fa al municipal sé que el pacte funciona bé. Amb ERC pensem molt similar i no tinc cap problema si el senyor Cusí continua essent el cap de llista del partit. I amb l’APL el mateix, és una formació que no té tant rerefons polític però si els interessos són vetllar pel poble, doncs cap problema. Si hi hagués altres formacions, ja en parlaríem.

Precisament ERC Llançà va demanar, fa temps, una auditoria de comptes de l’Ajuntament del municipi quan vostè era regidora.
Sí, i voldria ressaltar que jo vaig ser regidora d’Hisenda, ho vaig viure des de fora, i tenia molt interès en el tema. Però quan tens plena consciència que has fet les coses bé, no has de patir. I és curiós perquè quan es fa molt soroll sobre una polèmica i llavors no se’n sent mai més res, vol dir que realment les coses estaven ben fetes i tot s’havia fet com tocava.

I per acabar, què pot dir dels moviments d’aquests últims anys al consistori? Hi ha hagut una moció de censura, pactes, una expulsió i finalment un pacte trencat.
Ben bé com una novel·la, increïble. Ho lligo amb el que he dit, a mi no m’agradaria aquesta situació. Aquest panorama que hi ha hagut no m’ha agradat gens. Penso, però, que haurà servit per veure com a funcionat el consistori. Crec que Llançà va recular, som un poble pioner amb moltes coses i m’encantaria que sempre estigués al capdavant en l’àmbit turístic, cultural, personal… i això ens va fer anar enrere. I també penso que aquest any i mig li va donar mediocritat al poble, no parlo des del punt de vista personal però sí de gestió. No es va portar el poble a bon port, i per acabar, m’agradaria dir que construir costa molt, durant els 12 anys que vaig estar a algunes regidories ho vaig palpar, i en un any i mig es va fer molt de mal al municipi. De cara al proper mandat, m’imagino més estabilitat de la que hi ha hagut.

15/05/2018 Hora Nova

Anuncis